sábado, 17 de marzo de 2018

The Weeping Song



Marcha, hiju, entra nel augua
y amira a las mujeris llorando allá
dispués subi al monti
los hombris están llorando tamién.
Padri, ¿por qué tolas mujeris lloran?
Lloran polos sús hombris.
Y entós ¿por qué tolos hombris lloran?
Ellos lis degüelvin el llantu a ellas.

Ésti es un canciu de llantu
un canciu nel cual llorar
mientras tolos hombris y mujeris durmin.
Esti es un canciu de llantu
pero nu estaré llorando tantu.

Padri, ¿por qué tolos críos lloran?
Ellos tan disiquiá están sollitiando, hiju.
Oh, ¿apenas sollitiando, padri?
Jí, el verdaeru llantu está por vinir.

Ésti es un canciu de llantu
un canciu nel cual llorar
mientras tolos hombris y mujeris durmin.
Esti es un canciu de llantu
pero nu estaré llorando tantu.

Oh, padri, dimi, ¿estás llorando?
La tú cara paez húmida al apolizala.
Oh, entós, perdona, padri
nunca camienté que te duldría tantu.

Ésti es un canciu de llantu
un canciu nel cual llorar
mientras mos obligamos a durmir.
Ésti es un canciu de llantu
pero nu estaré llorando tantu.
Nou. Nu estaré llorando tantu.

No hay comentarios:

Archivu del blog