lunes, 22 de octubre de 2007

Fragmentu de La banda sonora del paraísu. Xandru Fernández

De nochi, cuandu no bía otra luz que la claridá del televisor, las parés de la salita amejaban los murios de cristal d´un acuariu, y él, allá echáu a la pámpana, la cabeza al revirón pa no dejar de veer la pantalla, era´l cailón qu´asechaba nel jondal, ente l´arena, ensin durmir. Esperando. Viendo películas. L´hestoria d´una mujer trancáa en casa, esperando pol regresu del su amante, jízolu llorar en silenciu, nun silenciu culpable. Olvidaba al escape tolos títulos, y el d´aquella película no juéi una descepción.

3 comentarios:

Eduard Abelenda i Puigvert dijo...

És un bloc molt bonic. Et llegiré i també et posaré, si vols, als enllaços del meu bloc. Fins aviat!

Eduard Abelenda i Puigvert dijo...

Amb el teu article he conegut la persona de Xandru Fernández: sembla interessant. Procuraré aconseguir-ne llibres. Gràcies.

Serrón dijo...

Estimat Eduard,

Agraeixo molt les teves paraules.

Xandru Fernández té alguns dels millors llibres en asturià: "La banda sonora del paraísu" y "Les ruines", ambdós en l´editorial Trabe.

Estem en contacte.

Archivu del blog